Només sentim parlar de crisi, d'incerteses, d'atur, de retallades, de corrupció, de negligència. Què ens queda. Què resta inalterable? Quins són encara els puntals on ens podem agafar, sense témer de ser escombrats pel temporal?
Aquest cap de setmana he pujat al poble de la meva mare. L'herba creix com sempre, aliena a la prima de risc, verda i sana, preparant-se per espigar, i créixer fins a daurar-se pel sol. Aquest últim potser una mica preocupat per l'euro.
Em ve a la memòria la història de Diògenes, filòsof greg, que estan un dia tranquil·lament prenent el sol, es va aproximar Alexandre el Gran, i li digué - Diògenes, he sentit molt parlar de tu, que ets un home savi. Què puc fer per tu. Diògenes li respongué -Si, tan sols que t'apartis, que m'estàs tapant el sol.
Em ve a la memòria la història de Diògenes, filòsof greg, que estan un dia tranquil·lament prenent el sol, es va aproximar Alexandre el Gran, i li digué - Diògenes, he sentit molt parlar de tu, que ets un home savi. Què puc fer per tu. Diògenes li respongué -Si, tan sols que t'apartis, que m'estàs tapant el sol.
Els meus fills, Mireia i Gerard, juguen amb en Max, un cadell de 4 mesos. I ho fan com ho devien fer fa cents o mils d'anys els cadells d'home i de gos. Riuen, salten, juguen, es senten vius. I ho fan aliens a crisis, cismes o derrumbaments d'imperis. Vull amarar-me d'ells.
Esperem des d'aquest nou bloc poder posar el focus en aquestes petites coses que passen al voltant nostre i que sovint no veiem abstrets per les nostres futeses.
Esperem des d'aquest nou bloc poder posar el focus en aquestes petites coses que passen al voltant nostre i que sovint no veiem abstrets per les nostres futeses.
